L’exposició compta amb reproduccions a gran escala dels documents i també amb la presència física de dotze pergamins, entre els quals dos convidats molt especials. Per una banda, el document més antic que fa referència a la nostra ciutat: un pergamí de l’any 908 cedit per l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. I per l’altra, un llibre de 1408, també en pergamí, que és el document més antic de l’Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida.
L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet organitza la visita guiada a l'exposició "Pergamins de l'Hospitalet. La nissaga Llunell-España i els documents més antics de la ciutat". Cal inscripció prèvia trucant al 934032910 o enviant un correu a: arxiu@l-h.cat
A partir de retalls de roba i aprofitant mitjons vells o desaparellats crearem titelles i ninots divertits i originals. Els participants hauran de portar mitjons vells o desaparellats, retalls de roba, botons, cintes o llanes que tinguin per casa.
Activitat amb la col·laboració AMB L'ENTITAT METROPOLITANA, PROGRAMA MILLOR QUE NOU.
Projecció del documental dirigit per Eloy Calvo, que ressegueix la història de Félix Izquierdo, un sergent anarquista que va morir al camp de Mauthausen. El protagonista del film és el seu net, Àlex Cirera Izquierdo, qui va fer una ruta de 2.000 quilòmetres en bicicleta, travessant Europa en solitari, fins al camp de concentració. El col·loqui final comptarà amb la presència del mateix Àlex Cirera i de Joan Manuel Calvo, president de l'Amical de Mauthausen.
Segona jornada en la que es col·locaran deu llambordes de memòria –Stolpersteine- de record i reconeixement als hospitalencs deportats als camps nazis en diversos punts de la ciutat i es realitzarà un acte institucional central a la plaça Espanyola.
L’Ajuntament de L’Hospitalet, juntament amb el Memorial Democràtic de Catalunya, el suport de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de l’Amical de Mauthausen està duent a terme un conjunt d’accions d’homenatge i reconeixement als hospitalencs deportats als camps de concentració nazis. Una d’aquestes accions és la col·locació de les llambordes de memòria –stolpersteine-, creades per l’artista alemany Gunter Demnig.
La desparició del barri de ‘La Bomba’, a finals dels anys setanta, va significar el final d’un període on el fenomen del barraquisme va marcar la història urbana de l’Hospitalet de Llobregat. L’historiador Joan Roger Goncé ens presentarà l’estudi social que ha realitzat, aprofitant una de les beques de recerca que atorga el Museu d’Història de l'Hospitalet sobre aquest singular barri. L’objecte d’aquest estudi ha estat aproximar-se a l’origen dels seus habitants, veure a què es dedicaven i intentar reconstruir el seu dia a dia a través de diversos aspectes socials que ha pogut reconstruir a través de l’anàlisi del Padró Municipal d’Habitants.
Mostrar els diferents elements artístics que es van poder salvar de l’església de Santa Eulàlia de Mérida de l’Hospitalet, enderrocada l’any 1936. L’exhaustiva i acurada restauració permet presentar la part fonamental de la col·lecció. En total, s’exposen dinou olis sobre fusta i onze elements arquitectònics.
Exposició de caràcter permanent que descriu a grans trets el període històric viscut a la ciutat durant la Guerra Civil Espanyola i la tasca que es porta a terme en la recuperació de la memòria democràtica.
L'exposició permanent del Museu destaca la història compartida del territori i la seva població, posant-los per damunt de les grans obres. En aquest sentit, la mostra no està centrada en els projectes monumentals, sinó en explicar els motius i circumstàncies que han donat forma a la ciutat.
L’any 2025 es commemora el 80è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazi i la fi de la 2a Guerra Mundial. Tot i el temps transcorregut encara queden preguntes sense resposta. És a partir de la recerca contínua que s'avança, s'aprofundeix i es precisen molts aspectes.
Aquest espai de la pàgina web del Museu de L’Hospitalet recull les dades sobre els deportats hospitalencs als camps nazis amb noves informacions que, en conjunt, s’han de considerar com una actualització del corpus d’informació recollit fins al dia de la data, amb un cens de seixanta-quatre veïns, dels quals quaranta van morir assassinats i vint-i-quatre van sobreviure.
Pel mes de desembre seleccionem el retaule de les santes, un conjunt d'autor anònim format per vuit taules, procedents de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida on es representen a Santa Magdalena, Santa Caterina, Santa Marta i Santa Isabel.
L'exposició "L'Amic de les Arts. Art i poesia a Siges, 1926-1929", comissariada per Aitor Quiney, ret homenatge a la revista sitgetana i homònima d'avantguarda més important de Catalunya en el temps de les anomenades Primeres Avantguardes. Aquella publicació va arribar a tenir trenta-un números i va ser dirigida per Josep Carbonell i Gener. Entre els seus redactors destaquen J.V. Foix, Lluis Montanyà, Sebastià Gasch, Magí Albert Cassanyes i Salvador Dalí.
El Museu de l'Hospitalet hi col·labora amb la cessió de l'obra Sagrada Família I, de Rafael Barradas. Es tracta d'un oli sobre tela executat cap el 1928 de 56x40 cm.
La mostra es podrà visitar entre el 22 de novembre de 2024 i el 16 de març de 2025 a la Sala Vaixells del Palau Maricel (c. de Fonollar, s/n. Sitges).
El Museu de L’Hospitalet ha dut a terme un enregistrament de l’exposició permanent del Museu ”L’Hospitalet, un indret, una història”, amb tecnologia immersiva.
La intervenció arqueològica al Nou Pavelló Zero de la Fira de Barcelona Gran Via (agost-setembre 2023) executada per l’equip d’OdC Arqueologia i Patrimoni sota la direcció d’Òscar de Castro, va permetre la identificació i documentació de diverses restes històriques rellevants, entre les quals destaquen les estructures de la masia de Can Pi i el conjunt numismàtic descobert en una de les seves estances. L’excavació va aportar noves dades sobre el passat agrícola i industrial de la zona, així com sobre la circulació monetària en un període de més de 150 anys.
Cada any l’Ajuntament de L’Hospitalet, a través del Museu atorga dues beques de recerca per promoure l’estudi de la ciutat en el camp de les ciències socials. El jurat de l'edició de 2023 de les beques L’Hospitalet ha decidit que els dos projectes seleccionats siguin:
Selecció de projectes en reserva:
L’enhorabona a totes les persones seleccionades i l'agraïment a les participants.
El Museu de L’Hospitalet estrena nou portal per a consultar el fons d’art que custodia, conserva, estudia i difon. A través del web museulhfons.cat es podran consultar les més de 5.000 peces pertanyents a les col·leccions de la ciutat. El catàleg s’anirà ampliant mensualment.
Entre d’altres, es podran consultar l’extensa pinacoteca del museu, el fons escultòric de petit format, les obres en paper d’Estampa Popular, la nova donació feta per Daniel Giralt-Miracle, composta per més de 400 gravats de diferents autors materials, i el nou fons d’art urbà que s’està creant a través de les donacions dels muralistes que han fet intervencions a L’Hospitalet.
El Museu de L’Hospitalet (MdLH) conserva, gestiona i administra els fons patrimonials mobles de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat.
Un dels principals reptes del MdLH és de gestionar amb eficàcia i eficiència el fons i les col·leccions que disposen i en un futur crear un dipòsit amb una política de conservació preventiva apropiada i visitable, que sigui obert per i a la ciutadania.
Les entrevistes enregistrades i editades per El Pont de la Llibertat-L’Hospitalet Antifranquista resten disponibles a la consulta al Canal Yotutube del Museu de l’Hospitalet, amb la intenció de pal•liar la desaparició de l’entitat i de la seva pàgina web.
L’Hospitalet disposa d’un important número de construccions de gran valor històric, arquitectònic i simbòlic. Les primeres edificacions que es conserven són d’època medieval.
Per preservar aquest patrimoni l’Ajuntament aprovà el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (PEPPA), que estableix els graus de protecció i els procediments per a intervenir sobre un conjunt de 110 elements arquitectònics (edificis, conjunts d’edificis o d’altres construccions com poden ser ponts, fonts, aqüeductes, etc.).
Inici / Publicacions / Altres.
Es posa a l’abast del públic general l’accés als treballs de recerca que han estat realitzats amb el suport del programa “Beques de l’Hospitalet” així com també aquells estudis i publicacions relacionats amb el patrimoni cultural de la ciutat. Les noves tecnologies faciliten la publicació i socialització dels treballs realitzats pels estudiosos i investigadors de l’àmbit local.
Inici / Publicacions / Altres